Un mallorquí, al cor del comunisme
Domènec Boronat va aconseguir visitar Corea del Nord, tot i el fort control que imposen sobre el turisme
“Quan vàrem arribar, ens varen dir que cap de les
persones de Corea del Nord es relacionaria directament amb nosaltres”.
Són paraules de Domènec Boronat Casanova, resident a Manacor, situat a
més de 9.000 quilòmetres de distància del cor del comunisme heretat de
l’antiga Unió Soviètica, allà on va viatjar el mes d’abril passat.
És l’Àsia més occidental en termes cardinals, però
un dels països menys occidentalitzats en desenvolupament. En combat
constant amb els Estats Units i el Japó, si més no en idees, la
República Popular Democràtica de Corea, com es fa dir, viu en un
aïllament imposat, un “bloqueig occidental”, segons pensen alguns, o
gairebé voluntari, segons pensen altres. “Per ells, els Estats Units no
tenen altre objectiu que desestabilitzar-los com a país”, comenta
Boronat.
Al paral·lel 38, a la frontera amb Corea del Sud,
hi ha 4 km de terra de ningú. En una banda, ens explica Boronat, hi ha
les posicions nord-coreanes. En l’altra, les bases americanes, al punt
de mira, amb càmeres orientades a la divisòria, on hi ha uns
característics búnquers dels asiàtics. “El que es respira allà és un
focus d’atenció evident”, assenyala.
“Crec que és un país que no mereix que li donin
l’esquena com se li dóna. S’hauria de fer un esforç internacional per
arribar a una unificació de l’illa, a una obertura al món. Perquè “per
Corea del Nord, el seu país és el món”, explica.
Sota el règim de Kim Jong-un, nét del ‘president
etern’ Kim Il-sung, a qui s’ha de fer una reverència en visitar-ne la
tomba, i fill de l’antic líder Kim Jong-il, mort el desembre de 2011,
Corea del Nord mostra una màscara que tapa la seva realitat al turista
que la visita. “Tot el que veus és idealitzat, només és la
teatralització d’un espai, darrere del qual no hi ha res”, assegura
Boronat. El visitant explica que només es pot entrar al país com a
turista i amb moltes limitacions.
“El teu marge de mobilitat està molt restringit.
Sempre estàs sotmès al marcatge d’un guia, que acostuma a estar
relacionat amb les cúpules polítiques del país i que sempre estarà amb
tu. No pots sortir tot sol de l’hotel”, diu.
Boronat ha tingut l’oportunitat d’accedir al país
gràcies als viatges que organitza, alguna vegada l’any, el català
Alejandro Cao de Benós, qui porta la Korean Friendship Association i
únic representant que té la república en el món occidental. Amb la
companyia de deu persones més, de totes les bandes del món, Boronat ha
pogut conèixer la vida coreana, almenys el que es mostra de cara al
turista.
Règim i estil de vida
“No he sentit fascinació pel règim
comunista que perviu a Corea del Nord. El que més m’ha cridat l’atenció
és l’hermetisme que té com a país”, malgrat que Boronat també està
interessat en “com es pot canalitzar i desenvolupar el règim en un lloc
que està a les antípodes del món contemporani”.
“També em va cridar especialment l’atenció com la gent encara les
primeres hores del matí, entre les 07.00h i les 08.00h. Comencen a sonar
uns altaveus en llocs estratègics de la ciutat on s’escolten unes
cançons i himnes populars que animen la gent a anar a treballar”, relata
el manacorí.
Amb un concepte de la realitat allunyat de l’estil
de vida capitalista, Corea del Nord entén la vida a la ciutat com una
cosa tancada, uniforme. “És molt difícil de veure trencat el moviment
lineal que té el país, tan propi d’antics règims totalitaris o
soviètics. La gent bàsicament camina per desplaçar-se i es fan
autèntiques fileres de vianants. No tenen el concepte que tenim
nosaltres de caminar de manera dispersa; van en una direcció i tornen en
una altra creant files de formigues”, apunta.
Aquesta disciplina característica d’alguns països
asiàtics fa que els nord-coreans visquin en un estat on “l’única cosa
que tenen és temps i mà d’obra”. No tenen internet ni vida pública,
estan en “un model comunista dels anys 50, on l’estat subministra el que
es necessita per viure, però no hi ha oci ni vida pública”, descriu el
visitant.
La gent està obligada a portar un pin al pit que
representa els líders. “És la unió del cor amb la pàtria”, explica.
Boronat va tenir la sort de poder presenciar l’aniversari, precisament,
del líder suprem, el 15 d’abril. “Es fa festa nacional. Hi ha moltes
garlandes pel carrer i es realitzen moltes coreografies”, ens comenta.
La capital Pyongyang
“Pyongyang és una ciutat aparentment moderna. Però vaig veure com
construeixen els edificis i fa por”, assegura. Pels carrers hi circulen
policies, gairebé tots dones. No hi ha bars, ni restaurants. De tant en
tant es deixen veure immensos monuments dedicats als líders o bé al
comunisme Juche, que segueix Corea del Nord. “Miris on miris es pot
veure l’hotel Ryugyong, de 105 plantes”. L’edifici, un hotel que encara
no s’ha inaugurat, vigila Corea del Nord i exemplifica la immensitat que
el règim vol mostrar al món.
La capital coreana intenta oferir la seva millor
cara a la resta de països. Tot i així, l’estat “té molta por de les
influènces externes, ja que qualsevol turista pot ser un agent
contaminant per al país”, i per això també posen moltes barreres, tant
ideològiques com per seguretat.
Malgrat visites com les de Boronat a aquest estat,
els residents continuen mostrant la seva sorpresa i fascinació davant
els grups turístics. “La gent ens mirava com si fóssim uns visitants que
anàvem a veure un parc zoològic”, ens explica. “La gent somreia, però
no et parlava. Els guies també tenien problemes autèntics quan trencaves
la barrera de seguretat. Probablement els podria costar el lloc de
feina. Realment som una espècie estranya dins el país”, sentencia el
turista.(Ara Balears,20 juliol 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada